Preguntes freqüents - Justicia

La mediació és un procediment en el qual dos o més parts en conflicte intenten voluntàriament aconseguir per si mateixes un acord amb l'ajuda d'una tercera persona professional en mediació, que no té funcions decisòries, sinó que gestiona el conflicte amb neutralitat, imparcialitat, equitat i confidencialitat.

L'acord aconseguit constitueix un contracte privat entre les parts i, per tant, és d'obligat compliment. Si s'eleva a escriptura pública o és homologat judicialment és títol executiu. La mediació suposa un mitjà per a fer efectiva la tutela judicial.

La modalitat denominada mediació intrajudicial és la que es produeix quan l'òrgan judicial que es troba coneixent de l'assumpte en qualsevol procediment judicial i en qualsevol moment del procés, decideix derivar l'assumpte a mediació.

Quan l'òrgan judicial deriva a mediació està donant compliment eficaç al dret reconegut en l'art. 24 de la Constitució Espanyola.

També existeix la possibilitat que els conflictes se solucionen abans de recórrer a els tribunals, a través de la mediació extrajudicial iniciada voluntàriament per les parts, per a aconseguir per si mateixes un acord favorable amb l'ajuda d'una tercera persona professional en mediació.

En cap cas el seu ús limita el dret d'acudir a la via judicial.

D'altra banda, aquestes modalitats no han de confondre's amb altres pràctiques que empren el terme de mediació com és el cas de la coneguda com a mediació policial o la denominada mediació intercultural.

En el cas de la primera, per a esmentar la labor que desenvolupa la Policia Local en la gestió dels conflictes de la ciutadania, seria convenient, per a evitar confusions, utilitzar altres termes com el d'intermediació policial.

Existeixen mecanismes de derivació des de la Policia Local a les institucions de mediació.

El principi de neutralitat que regeix el principi de la mediació exclou que la persona mediadora impose la solució, de manera directa o indirecta a les parts, devent respectar l'acord que aconseguisquen.

Quant a la mediació intercultural, és aquella que tracta de facilitar la convivència entre les persones o grups pertanyents a una o diverses cultures. Per a això empra la figura de la persona mediadora intercultural que, des de la imparcialitat i el diàleg, tracta d'acostar postures. Compta amb una normativa sectorial pròpia, que és la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d'integració de les persones immigrants en la Comunitat Valenciana.

Poden resoldre's a través de la mediació tots aquells conflictes que versen sobre qualsevol matèria de lliure disposició i els relatius a matèries sobre les quals les persones acollides a mediació puguen aconseguir acords, en virtut de la legislació que siga aplicable, quan la normativa estatal ho permeta.

Exemples de matèries en les quals s'acudeix a la mediació per a resoldre els conflictes sorgits a conseqüència de:

• Divorcis
• Impagament de pensions alimentàries
• Impagaments d'hipoteques amb possibilitat de desnonament
• Divisions d'herències
• Comunitats de propietaris
• Exercici dels drets de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
• Delicte de lesions

Els procediments judicials derivats a mediació en els SOM de la Comunitat Valenciana durant l'exercici 2021 van ser un total de 675, el desglossament dels quals per jurisdicció és el següent:

Poden accedir al recurs de la mediació totes les persones físiques o jurídiques, ja siguen aquestes públiques o privades, que es vegen afectades per algun conflicte o litigi.

Les persones menors d'edat i les persones amb discapacitat amb mesures de suport per a l'exercici de la seua capacitat jurídica podran intervindre en els procediments de mediació, en la mesura que, segons la normativa vigent, tinguen capacitat per a disposar de l'objecte del conflicte. En defecte d'això podran intervindre a través dels seus representants legals.

Els principals avantatges que ofereix la mediació enfront d'altres vies com la judicial o arbitral, són:

• Rapidesa en la solució de la controvèrsia.
• Protagonisme de les parts en la presa de decisions.
• Evita conflictivitat futura.
• Menor cost.

No, es tracta de dos mètodes alternatius de resolució de conflictes completament diferents entre si.

La diferència fonamental radica en el fet que en un arbitratge, l'àrbitre té l'obligació de resoldre el litigi mitjançant una decisió (laude) que obliga a les parts. No obstant això, en la mediació, el mediador es limita a facilitar els canals de comunicació necessaris perquè les parts per si mateixes puguen aconseguir un acord satisfactori per a ambdues.

Encara que puga semblar que la conciliació i la mediació són la mateixa cosa, hi ha importants diferències entre l'una i l'altra, en concret:

• La persona conciliadora suggereix i proposa solucions i, per contra, la persona mediadora no deu.
• La persona conciliadora sol estar revestida d'un cert grau d'autoritat, per la qual cosa la seua intervenció té caràcter més solemne (i a vegades públic) i no regeix el requisit de confidencialitat que, per contra, és essencial en la mediació.
• La conciliació té per objecte conflictes lineals, menys complexos. Sol ser suficient una única reunió.
• En alguns àmbits és obligatori acreditar que la conciliació s'ha efectuat abans de presentar una demanda davant el tribunal, és a dir, constitueix un requisit imprescindible perquè les demandes siguen admeses a tràmit. (p. ex. conciliació obligatòria prèvia en els conflictes laborals).

És l'òrgan de la Generalitat encarregat de fomentar i facilitar l'accés a la mediació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

El Centre de Mediació compta amb unitats administratives descentralitzades que presten els Serveis d'Orientació i Mediació (SOM) als quals dirigir-se per a entre altres qüestions, solucionar els dubtes que pogueren sorgir en matèria de mediació, així com, obtindre informació sobre aquesta matèria.

Els SOM compten amb espais a la disposició de les entitats mediadores (ESPAI MEDIEM) i amb espais per a realitzar sessions informatives (ESPAI TROBEM).

La Generalitat ha posat en funcionament, en una primera fase, els SOM en les Seus Judicials d'Alacant, Elx, Castelló i València:

SOM ALACANT.

• C/Pardo Gimeno, 43-planta baixa. 03007 Alacant
• Tfno: 96 6902520/521.
• Correu electrònic: mediacio_alacant@gva.es

SOM ELX

• C/ Advocats d'Atocha, 21. 03203-Elx
• Tfno: 96 6917563
• Correu electrònic: mediacio_elx@gva.es

SOM CASTELLÓ

• Avda. Blasco Ibáñez, 10. Ciutat de la Justícia, planta baixa. 12003 Castelló
• Tfno: 964621778 / 964621690.
• Correu electrònic: mediacio_castello@gva.es

 SOM VALÈNCIA

• Av. del Professor López Piñero 14, planta baixa. 46013 València
• Tfno: 961927775.
• Correu electrònic: mediacio_valencia@gva.es

En la Comunitat Valenciana la mediació es troba regulada en La Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana, en l'àmbit de les seues competències i d'acord amb la normativa estatal.

Aquesta llei posa a la disposició de la ciutadania el recurs de la mediació dins del procés judicial o com a alternativa a aquest, en tots els àmbits jurisdiccionals. És per això que aquesta llei supera el tradicional objecte de la mediació centrat en l'àmbit privat tal com recull la llei estatal 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils.

El Decret 55/2021, de 23 d'abril, del Consell, aprova el Reglament de mediació de la Comunitat Valenciana, desenvolupant aspectes fonamentals de la regulació legal, com la formació de la persona mediadora, la seua publicitat a través del Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana, l'assegurament de la seua responsabilitat, la possibilitat de realitzar un procediment de mediació per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, i altres aspectes previstos en la Llei 24/2018, tot això per a aconseguir una justícia eficaç que garantisca tant l'accés de la ciutadania a la justícia com la tutela judicial efectiva dels seus drets i llibertats.

Qualsevol persona física o jurídica podrà iniciar un procediment de mediació, de la següent manera:

• Per les parts en conflicte, de comú acord.
• Per una de les parts en conflicte, amb el consentiment posterior de l'altra o altres.
• Per una de les parts en conflicte, en compliment d'un pacte de sotmetiment a mediació existent entre elles.
• Per derivació de l'òrgan judicial o arbitral, de conformitat amb el que es disposa en la legislació de l'Estat, amb el consentiment posterior de les parts.

El procediment de mediació es regeix, entre altres principis, pel de voluntarietat.

L'òrgan judicial o arbitral que estiga coneixent d'un assumpte pot derivar-lo a mediació, de conformitat amb el que es disposa en la legislació de l'Estat, però perquè es duga a terme la mediació s'ha de comptar sempre amb el consentiment posterior de les parts.

Previ a l'inici del procediment de mediació es realitza una sessió informativa, en la qual de manera individual o conjunta la persona mediadora explica a les parts implicades en el conflicte les característiques de la mediació, el seu cost, l'organització del procediment, les conseqüències jurídiques de l'acord que es puga aconseguir i el termini de duració del mateix per a, si així ho decideixen, iniciar la sessió constitutiva del procediment de mediació pròpiament dit.

El procediment de la mediació s'inicia amb la sessió inicial constitutiva en la qual les parts expressen el seu desig de desenvolupar la mediació, i en la qual la persona mediadora alçarà una acta, degudament signada, que ha de recollir el següent:

• Identificació de les parts, i de la persona mediadora.
• Objecte del conflicte.
• Nombre màxim de sessions de mediació previsibles, i, en el seu cas, calendari.
• Cost de la mediació.
•  Lloc de celebració, llengua del procediment triada i mesures necessàries per a garantir l'accessibilitat universal de les persones amb diversitat funcional o discapacitat.
• Declaració expressa de les parts que entenen i accepten les característiques i conseqüències que es deriven de la mediació.

Una vegada finalitzat el procediment de mediació, s'alça una acta final, en la qual s'expressaran de manera fidel, clara i comprensible dels acords aconseguits que poden recaure sobre una part o sobre la totalitat de les matèries objecte de mediació, i els terminis per al seu compliment o bé s'indicarà la impossibilitat d'arribar a un acord sobre l'objecte de la mediació, sense que puga fer-se constar la causa.

En cas que no s'arribara a aconseguir aquest acord, les parts podran acudir a altres vies, inclosa la judicial, per a la resolució del conflicte.

La duració del procediment de mediació serà la més breu possible, amb el número mínim de sessions, i per exigència legal no podrà excedir de tres mesos a comptar des de la celebració de la sessió inicial constitutiva.

Podrà acordar-se, a proposta de la persona mediadora o a instàncies de les parts, una única prorroga per la duració mínima indispensable i, en tot cas, per un període màxim de dos mesos en situacions en les quals s'aprecie la possibilitat d'arribar a acords.

Les parts tenen dret a comptar amb l'assessorament extern de qualsevol tipus que es considere necessari durant tot el temps que dure la mediació.

Els acords aconseguits tenen la força d'un contracte privat d'obligat compliment per a les parts, i tindrà consideració de títol executiu, si les parts ho desitgen, mitjançant la seua elevació a escriptura pública.

Quan l'acord s'haguera aconseguit en una mediació desenvolupada després d'iniciar un procés judicial, les parts podran sol·licitar del jutjat o tribunal la seua homologació, d'acord amb el que es disposa en la legislació processal.

En el cas que l'acord de mediació haja d'executar-se en un altre Estat, a més de l'elevació a escriptura pública, serà necessari el compliment dels requisits que, en el seu cas, puguen exigir els convenis internacionals en què Espanya siga part i les normes de la Unió Europea.

Els costos d'una mediació venen determinats principalment pels honoraris de la persona mediadora. Els costos generats en la mediació s'abonaran a parts iguals entre les parts en conflicte, llevat que les mateixes acorden una altra distribució mitjançant pacte exprés.

La persona o persones que no tinguen reconegut el benefici de la gratuïtat de la mediació, abonaran la proporció que els corresponga del cost de la mediació.

La mediació és gratuïta per a aquelles persones físiques o jurídiques que tinguen reconegut el dret a l'assistència jurídica gratuïta per la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta corresponent o complisquen els requisits necessaris per a ser beneficiàries del dret a l'assistència jurídica gratuïta, establits en la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.

A més de les persones anteriors, amb independència de l'existència de recursos econòmics per a mediar, també tenen dret a la gratuïtat en la mediació:

• Les persones amb discapacitat assenyalades en l'apartat 2 de l'article 4 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, o norma que la substituïsca, sempre que es tracte de procediments de mediació que guarden relació amb les circumstàncies de salut o discapacitat.
• Les persones que tinguen al seu càrrec a les persones assenyalades en l'apartat anterior i en idèntics termes, quan actuen en el seu nom i interés en els referits procediments.
• Les víctimes directes i indirectes, definides de conformitat amb el que es disposa en la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte, o norma que la substituïsca, en aquells processos que tinguen vinculació, deriven o siguen conseqüència de la seua condició de víctimes.

Les sol·licituds de reconeixement es poden formular a través del present enllaç:

• Tràmit per a la sol·licitud del reconeixement del dret a la gratuïtat de la mediació intrajudicial en la Comunitat Valenciana.

En efecte resulta compatible la mediació gratuïta amb el benefici d'assistència jurídica gratuïta, atés que la persona que tinga el dret a l'assistència jurídica gratuïta té a més dret a la gratuïtat de la mediació.

Persona mediadora pot ser tota aquella que, amb la formació adequada, ajuda a les parts en conflicte a aconseguir un acord voluntari per a resoldre les seues controvèrsies, actuant en tot moment amb neutralitat, imparcialitat, integritat, equitat i confidencialitat.

El Registre de Persones i Entitats Mediadors de la Comunitat Valenciana és un instrument d'informació i difusió de la Generalitat, de caràcter públic i informatiu, la finalitat del qual és facilitar l'accés de la ciutadania als persones professionals i entitats mediadors inscrites en aquest.

El Reglament de Mediació de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret 55/2021, de 23 d'abril, del Consell, regula la seua organització, els procediments d'inscripció, actualització, rectificació, suspensió i baixa en aquest, el sistema de torns de mediació, i la coordinació amb altres registres.

Actualment, aquelles persones que necessiten els serveis professionals d'una persona mediadora poden dirigir-s'als Serveis d'Orientació i Mediació (SOM), que és troben en els seus judicials d'Alacant, Elx, Castelló i València, on es’ls facilitara informació respecte dels persones i entitats mediadors de la Comunitat Valenciana.